Els carrers d'Algemesí

  • Imagen
Els carrers d'Algemesí

Invitem el visitant a un itinerari molt singular per a conéixer de prop el conjunt monumental i artístic que constitueix el patrimoni cultural d'Algemesí. Es tracta dels "carrers de volta", un recorregut perimetral per la vila del segle XVIII, per on, encara hui, discorren els actes festius de major importància i excel·lència d'Algemesí, la processó general de la Mare de Déu de la Salut. Espais d'història i tradició, llocs d'interés, cases i carrers amb un plus de consideració en la idiosincràsia dels algemesinencs.

Com a punt de partida podeu situar-vos en la placeta del Carbó. Es tracta d'un senzill i acollidor lloc, que en realitat és un antic encreuament de camins junt al que se situava l'alqueria musulmana d'Algemesí. Ací podem observar el monument al Bolero o Ball de Llauradores, un ball típic valencià. 

Continuarem ara per la plaça Major. És el centre cívic actual, espai dels grans esdeveniments i de les festes. D'ací ix la processó de la Mare de Déu de la Salut. Este és també l'escenari de la Setmana de Bous, amb la seua peculiar plaça de bous rectangular.

Trobem també la Casa de la Vila o Ajuntament. La simètrica façana eclecticista que observeu és el resultat del disseny fet per Lluís Ferreres en 1902 sobre una altra façana neoclàssica preexistent de J.B. Lacoste datada en 1805. L'estructura principal ha sigut conservada i integrada en l'edifici del nou ajuntament. 

Poseu atenció al conjunt parroquial. És la basílica menor de Sant Jaume Apòstol, declarada monument historicoartístic nacional. Dit conjunt l'integren l'església antiga (segle XV), l'església nova (1550-1582), la casa abadia (1552) i l'antic cementeri (s. XIII).

Admireu la façana de l'església nova (1574), obra del mateix arquitecte que el temple, Domènec Gamieta, d'un clar estil renaixentista italià. Si alceu la mirada un poc més podreu contemplar, alçant-se sobre dos contraforts, el bell campanar barroc (1703), emblemàtic per als algemesinencs.

 Accedireu al conjunt parroquial entrant per la porta de l'església antiga, transformada des de 1720 en Capilla de la Comunió i dedicada a la Mare de Déu de la Salut, entronitzada en el seu altar major, amb capelles laterals en la part esquerra, antigues capelles funeràries de la burgesia local. La nau central té una coberta rococó amb estucats d'or, superposada a les velles nervadures gòtiques.

A través dels tres arcs de mig punt de la part dreta passareu a la nau central de l'església nova, des d'on rebreu com a primera impressió el gran espai unificat i, al fons, la majestuosa visió del retaule major. Són dignes d'admirar els conjunts pictòrics constituïts pel retaule major, manierista i tenebrista, de F. Ribalta (1603-1610), completat per J. Segrelles (1954), dedicat a passatges de la vida de l'apòstol, centre de l'altar i patró; el retaule de Sant Josep, amb escenes de la Sagrada Família (primera capella lateral a la dreta del taller de Ribalta); el Retaule de Pardines, renaixentista, d'autor anònim, situat en la quinta capella a l'esquerra; i els frescos neoclàssics de la volta de la nau central (1823) de J. Oliet.

 

 L'eixida del temple la podeu realitzar per la porta de l'Aire, passant a un acollidor claustre presidit per una font, l'antiga pila baptismal; a la vostra dreta quedaria l'antic cementeri, a l'esquerra el xicotet jardí de la casa abadia i a la vostra esquena una bellíssima façana renaixentista. En les parets s'observen retaules que representen els Dolors de la Mare de Déu (s. XIX) i, en un angle, el conjunt escultòric que representa la senyora Pepa, la beata Josefa Naval Girbés.

A través d'un arc de mig punt amb porta de ferro, eixireu a la popularment coneguda placeta del senyor Rector on trobareu davant el monument expressionista al Tornejant. A l'esquerra, vorejant la casa abadia, un sever casal restaurat de mitjan del segle XVI, i sobre l'arc de la porta de l'Aire un magnífic retaule del s. XVIII amb la representació de la Mare de Déu de la Salut.

 Seguint pel carrer València podeu veure en el núm. 2, una casa modernista (s. XIX). Avançant un poc, a l'esquerra, cantó amb el carrer Sant Sebastià, està la casa del Comte (s. XVIII); més avant, passada la placeta de la Mare de Déu dels Àngels, a mà dreta, en el mateix cantó amb el carrer dels Mont, dalt, es troba un xicotet retaule maniser del s. XVIII amb la Mare de Déu de la Salut, que assenyala el límit urbà de la vila en aquell segle; a continuació, a un centenar de metres, en la part esquerra del carrer, trobareu, dins de l'àmbit del que era l'antic rabal de València, l'Ermita dels Sants de la Pedra (s. XVIII).

 Desfeu el camí i torneu novament a la porta de l'Aire, torceu cap a la dreta pel carrer Consell de la Vila i tornareu a la placeta del Carbó, però al passar pel jardí on estava l'antic cementeri, en el xicotet racó que forma el carrer de les Creus, sobre el mur de l'església podreu veure la jàssera del pes Reial (s. XVI).

 Ara se vos presenta una disjuntiva, seguir pel carrer Berca o endinsar-se pel carrer Ràfol. En un cas o un altre, passareu per l'espai urbà més antic de la població, amb carrerons estrets i revoltes.

Pel carrer Ràfol, anireu entre cases d'humil i saborosa estructura, fins a arribar a la placeta dels tres Moreres, l'antic ràfol o lloc d'estada del ramat, hui més espaiosa. Cap a la dreta, pel carrer Sant Cristòfol, antic camí de la dula, amb retaule maniser del sant (s. XVIII) a mitjan carrer, eixireu al carrer Berca. Sobre eixe mateix punt del solar s'alçava el portal més antic del lloc, òbviament desaparegut, que no queda més indici que el xicotet eixample que fa el propi carrer. I és el solar sobre l'espai del primer eixample de la vila, la del s. XVIII.

Just en el mateix cantó entre els carrers de Berca i Sant Cristòfol es troba la casa nova, de finals del s. XVIII, coneguda també com a casa Montrull o casa dels Girbés, el Batero, conservada amb molt de cura exteriorment i interiorment.

Davant mateix es troben les dues cases i el temple de les monges de la Senyora Pepa.

  Seguint avant entrem en l'espai sacre per excel·lència del ritual fester i devocional dels algemesinencs. En primer lloc, el Pouet de la Mare de Déu (1683), ornamentat amb enreixat i retaule maniser (1901), i un poc més enllà la Capella de la Troballa (1947), obra de J. Segura de Llac alçada sobre el mateix espai que ja van ocupar altres precedents datats en el s. XVII i anteriors, que remarca el lloc on, segons la tradició, va ser trobada la imatge de la Mare de Déu de la Salut.

 Podem anar darrere de la capella per a visitar el monument a l'algemesinenc més universal de tots els temps, l'organista Joan Baptista Cabanilles (1644-1712), obra de Leonardo. Borràs.

La mateixa plaça i el parc de Salvador Castell són llocs de gaudi i passeig reposat.

Tornant ara al carrer Capella, al poc d'iniciar la marxa, trobarem a la nostra esquerra un venerable edifici, la casa dels Palau (s. XVII), que va prestar el seu nom al carrer primitiu.

Repareu en el retaule maniser, una de les moltes estacions conservades d'un Calvari del s. XVIII en la part dreta de la façana.

Ja en el carrer del Molí (o dels Cavallers en terminologia del s. XVI), l'antic camí Reial, cantó amb el carrer de la Parra, s'alça la noble casa dels Soler, saga dels primers alcaldes i administradors del Patrimoni Reial, que ho van ser de la Universitat i Vila d'Algemesí entre 1575 i 1623.

 Més avant entrareu pel carrer Nou, (encara nou des del s. XV), que vos conduirà al convent; al llarg del carrer trobareu antigues cases del s. XIX. Fixar-vos especialment en la del núm. 47, un bon exemplar del modernisme popular amb la façana recoberta de ceràmica de gran efecte decoratiu.

Ja al final del carrer, a la dreta, veiem una de les més antigues i pures formes d'arquitectura popular domèstica, encara conservada des del s. XVI, amb porta de mig punt i finestra de fusta en la planta baixa, balcó també de fusta en la primera planta i finestretes-respiradors en el porxe.

 Ara vos situareu en la placeta del Convent, en realitat un eixamplament del carrer que antigament tancava, formant angle recte, la façana del convent i la desapareguda església de què només queda el campanar. És el Convent de Sant Vicent Ferrer que els frares dominics van construir al voltant de 1590, data en què es va fundar. Destaca la simetria de la monumental façana, d'un barroc auster, rematada per una fornícula amb la imatge del fundador de l'orde: Santo Domingo. Dins podreu admirar un sever i espaiós claustre, amb arcs de mig punt que, en les plantes baixa i alta, donen llum a les cel·les i dependències conventuals.

Seguiu recte pel carrer dels Fustero, en l'inici de les quals, a la dreta, veureu la façana de l'antic col·legi dels Escolapis, edifici racionalista dels anys 30. Davant, trobareu un rètol commemoratiu en la casa on va nàixer l'organista J. B. Cabanilles.

 Girant el cantó, entrareu en el carrer Muntanya, calle ample, recte i lluminós i des d'allí divisareu l'esvelt perfil del campanar de la basílica de Sant Jaume. Espai residencial de la burgesia agrària i industrial de finals del XIX i principis del XX. Immediatament després d'iniciar la vostra marxa, a l'esquerra, la casa Girbés, de finals del s. XIX; quasi davant mateix, en el núm. 67, la casa Orero, de principis del s. xx, eclecticista, amb gran mirador i balcons amb balustrades; davant un poc més avant, en el núm.56, la casa Pascual, la més purament modernista, amb façana de ceràmica policromada i fina obra d'ebenisteria i forja de ferro.

 

 Fent cantó amb el carrer d'En Bosch, la casa Ramírez, també de pur estil modernista; quasi en el mateix costat, en el núm. 49, la casa Sanchis, d'eclecticisme acadèmic, amb mirador i interessant treball de forja de ferro; molt prop, la casa Montrull, de 1896, eclecticista, amb interessant façana esgrafiada; quasi davant mateix, en el núm. 39, la casa Huguet, de 1893, d'academicisme-classicista; un poc més avant enfront del núm. 23, els "cases del notari", de principis del s. xx, eclecticista, magníficament restaurades.

 En el núm. 15, la casa Barberà, modernista, llar d'infantils records descrits en l'Ullal, obra pòstuma de l'escriptor Martí Domínguez Barberà; i davant mateix el Casino Liberal, modernista també, de 1911, molt vinculat a la mencionada obra.

Si vos sentiu atrets per la història, davant mateix encara podreu llegir i veure la placa commemorativa de la seu del primer Consell de la Universitat. Un poc més avant, en el núm. 6, la casa-apoteca, modernista-funcionalista, d'un il·lustre algemesinenc, l'acadèmic el senyor Vicent Segura Ballester.

Arribats a la plaça Major, val la pena acostar-se al passeig de Bernat Guinovart i a l'avinguda de la Generalitat, on observareu l'expansió urbana de la població, i trobareu el monument alçat en honor als llauradors, de Leonardo. Borràs, de traç expressionista-simbolista, i el de F. García a la Muixeranga.

Ja a l'eixida del poble podeu veure la gasolinera funcionalista d'Arbona (1930), una elegant vil·la modernista-dèco en el cantó de la Ronda del Calvari amb l'avinguda del País Valencià, i davant, dos naus de l'antic magatzem d'exportació de taronja de Viciano (1905).

  • Imagen
    Capella de la Troballa
  • Imagen
    Monument a Cabanilles
  • Imagen
    Imagen
  • Imagen
    Imagen
  • Imagen
    Imagen