La festa de la Mare de Déu de la Salut

PATRIMONI IMMANTERIAL DE LA HUMANITAT-UNESCO (des del 28 de novembre de 2011)

 

Algemesí sencer es vist de gala i ix al carrer a honorar la seua patrona. Les parets del Museu de la Festa es queden menudes, i el poble mateix es converteix en un museu vivent, on cada veí i cada veïna formen part de la seua història i tradició. Una festa fervorosa on tots volen participar activament.

Imatges, paraules i sons en l’espai que el Museu de la Festa li dedica.

 

 
Les Processons de la Mare de Déu de la Salut  

 

Algemesí és un poble marcat per la celebració, cada 7 i 8 de setembre, d'una de les festes més arrelades i importants per als valencians: la processó de la Mare de Déu de la Salut. La devoció a una imatge mariana, trobada segons conta la llegenda allà per l'any 1247 en el tronc d'una morera, ha esdevingut un referent sobre el qual es fonamenta una desfilada de danses i músiques única. Tradició, fe i cultura desfilen pels carrers: són les festes de la Mare de Déu de la Salut.

 

Les primeres notícies que es coneixen sobre la celebració de la Festa són unes partides de descàrrec sobre el cost de la festa de la Mare de Déu l'any 1610, duta a terme per iniciativa dels veïns dels carrer de Berca on ja existia la Capella de la Troballa. En 1680 passà de ser festa de carrer per a convertir-se en festa de tot el poble. És molt possible que la festa ja quedara instituïda el 1747, amb la commemoració del cinqué centenari de la troballa i es pensa en una processó de volta general.

 

La història deixa al seu pas ritus i representacions sobre les quals se sedimenta la identitat dels pobles. La societat valenciana, tan necessitada de referents d'acceptació irrefutable, ha trobat una manifestació ancestral sobre la qual escriure el seu futur. Per això, les festes patronals d'Algemesí mereixen una especial atenció. El ressorgir experimentat en les últimes dècades i el seu innegable valor antropològic la converteixen en una manifestació viva de la cultura valenciana.

 

Cada 7 i 8 de setembre les processons a la verge omplin els carrers d'estels de colors que es recreen en els capritxosos moviments de la Muixeranga, els Bastonets, la Carxofa, els Arquets, les Pastoretes, el Bolero i els Tornejants. Sonen, ressonen les melodies de la dolçaina i el tabalet. Són les danses i les músiques d'un poble que de generació en generació participa, de forma conscient o inconscient, en el bastiment de la seua festa, en la construcció i desenvolupament de la seua pròpia identitat.

 

Els primers sons que anuncien l'inici imminent de les festes arriben el 6 de setembre, és la Nit del retorn. Les campanes de la basílica de Sant Jaume toquen sense parar durant tota la nit. És un ritus únic en qué es rememora el miraculós retorn de la imatge de la Mare de Déu de la Salut des de la vila d'Alzira fins a un incipient poblat de principis del segle XIII. Algemesí converteix la imatge mariana en l'eix vertebrador de la seua independència.

 

Quan arriba el 7 de setembre a la nostra ciutat, ja és temps de festa major. Quan cau la vesprada, les campanes de la basílica de Sant Jaume inicien un ritme potent que ressona en tota la ciutat, és el Repic de la Xerevia, un volteig originari de la Seu de València que marca l'inici imminent de la festa.

 

Cessa el repic i el silenci que descendeix de l'alt del campanar anuncia que les portes de la basílica es van a obrir. Sonen les primeres notes de dolçaina i els balls enceten la primera de les processons, la de les Promeses, en honor a la gran quantitat de veïns que hi participen. La Muixeranga alça les seues torres; ressonen els colps dels Bastonets; volen els pulcres vestits de la Carxofa, els Arquets i els Pastorets; sona el Bolero de les Llauradores mentre els majestuosos Tornejants redoblen els seus passos de guerrers.

 

Tot té el seu ritual, i un espectacle que podria semblar barroc i desordenat es converteix en una desfilada perfecta on tots els actors saben perfectament el dia, l'hora i el lloc que requereix la seua participació. La processó, que s'inicia amb els misteris i martiris, té un ordre escrupolós amb les torres de la Muixeranga en segon lloc, els Bastonets, la Carxofa, els Arquets, les Pastoretes i el Bolero o Llauradores. La segona part de la processó és la religiosa. Encapçalada per la Creu Major la segueixen els Tornejants, l'estendard de la Mare de Déu, el públic i els festers. La presidència és a càrec del clero, del depositari, del secretari i dels festers del barri organitzador, dels membres de la corporació municipal, de la banda de música i de les promeses.

Dins la necessària trilogia de processons d'esta festa, en la segona té un protagonisme especial el color. El matí del 8 de setembre, dia de la patrona, se celebra una nova mostra de devoció popular. La coneguda com Processoneta del matí ofereix una sèrie de matisos i detalls únics que la llum del dia regala al visitant que contempla este tradicional espectacle. Esta és la més breu, però sens dubte la més intensa i visitada de les processons. En els pocs metres que separa la Capella de la Troballa de la basílica de Sant Jaume, tots els balls se concentren al llarg del carrer de Berca i la placeta del Carbó.
Un dels moments culminants de la festa és l'entrada de la imatge de la Mare de Déu de la Salut en la basílica de Sant Jaume.

 

Dins un espai reduït de la Plaça Major tots els balls dansen al mateix temps. Durant uns minuts es produeix un espectacle indescriptible: les imatges parlen per si mateix. És un dels quadres plàstics més barrocs de la festa.
Amb la façana de la Basílica com a teló de fons, tots els balls dansen al mateix temps, mentre els portadors de la imatge realitzen un al•legòric triple intent d'entrada que culmina en un apoteòsic final d'aplaudiments multitudinari.

 

La tercera i última processó de les festes de la Mare de Déu, que és la més llarga amb més de 7 hores de duració, s'inicia el mateix 8 de setembre a les 20 hores des de la basílica menor de Sant Jaume i finalitza sempre, tot i que no hi ha cap horari establit, passades les dos de la matinada. Coneguda popularment com la processó de Volta general, els tradicionals balls d'Algemesí i la imatge de la patrona transcorren de nou pel nucli antic de la ciutat, repetint l'itinerari original de 1724, quan apareixen les primeres notícies sobre la solemnització de les festes.
Enguany, la festa ha tingut dos novetats importants per a la seua potenciació. Els vestits dels personatges bíblics han sigut recuperats i, a més, s'han fet nous vestits per a uns personatges molts importants i un poc oblidats de la nostra processó com són els macers.

 

La destinació final d'este trajecte és la Plaça Major, punt d'eixida i de retorn, on el públic espera l'arribada de la imatge. El llarg itinerari d'esta última processó fa inevitable que l'última de les entrades de la imatge al temple es produïsca a altes hores de la matinada. Amb l'últim accés de la Mare de Déu a la Basílica arriba l'apoteosi final de tota una festa.

El costum és eixe hàbit que adquireix la força d'un projecte. Any rere any, Algemesí sedimenta un poc més la història d'un poble que transmet la seua identitat de generació en generació. El nom propi d'este procés latent són les festes de la Mare de Déu de la Salut. Cada 7 i 8 de setembre la veneració d'un poble a la seua Mare es manifesta en tot un compendi viu d'antropologia cultural. Un homenatge a les sensacions, a la fe i a la cultura ha desfilat de nou pels carrers de la nostra ciutat.

Però no tot acaba ací. La festa ha traspassat les febles fronteres locals per a convertir-se en un espectacle admirat, seguit i volgut per tots els valencians. El que s'ha aconseguit recuperar i potenciar mai pot tornar a perdre’s. Eixe al menys és un dels objectius del Museu de la Festa, ubicat en una de les sales del recuperar convent de Sant Vicent.
La força i la progressió de la festa d'Algemesí tampoc ha passat desapercebuda per a la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana que concedirà a la Processó de la Mare de Déu de la Salut el títol de Bé d'Interés Cultural, segons l'informe favorable efectuat pel Consell Valencià de Cultura. Tant el Museu de la Festa com esta declaració són dos cares de la mateixa moneda. És la constatació que els valencians miren cap a Algemesí i que la processó té més força que mai.

Els balls

La Muixeranga

Un dels més coneguts i segurament el més representatiu d'Algemesí és la Muixeranga. Es tracta d'un conjunt de quadres plàstics amb una música característica. Sens dubte, un dels símbols inequívocs de la festa i de la nostra ciutat. La construcció de torres humanes és una de les tradicions mediterrànies que Algemesí ha conservat viva. Les primeres constatacions documentals situen esta manifestació cultural a principis de 1723 en la nostra ciutat. A més d'un ball preliminar de quatre temps en el qual es membres es posen en dos files, la Muixeranga consisteix a alçar torres humanes entre les quals figuren l'anomenada Alta, la Torreta, el Pinet i d'altres modalitats més poc usuals. També els muixeranguers fan figures plàstiques com ara la Maria, el Guió, l'Altar, l'Aranya o l'Enterro entre altres.
En els últims anys ha aparegut en la processó una nova muixeranga que aporta un nou color del vestit i la participació de les dones en el ball.

www.muixeranga.net

www.novamuixeranga.com
 

 

Els Bastonets

Els Bastonets és un ball guerrer que apareix en molts pobles valencians, com ara a Morella, Peníscola o a l'Alcúdia. La seua presència a Algemesí està datada des de 1839 i connecta la festa amb les tradicions més ancestrals de la cultura valenciana. Al so del tabalet i de la dolçaina, els huit components del ball escenifiquen una lluita amb els bastonets i les planxetes.
 

La Carxofa

La Carxofa té el seu possible origen en la processó del Corpus de València encara que s'ha estés per nombroses poblacions valencianes. Esta dansa és considerada tradicionalment com la dels teixidors, professió molt present a Algemesí durant el segle XVII. El nom li ve donat perquè un xiquet porta un pal que culmina en una espècie de carxofa que s'obri al final de la processó, d'on ix un colom blanc. Una variant d'este ball, són els Arquets, que es van separar en 1988.
 

Les Pastoretes

Els xiquets i les xiquetes són els protagonistes del ball de les Pastoretes. Documentat des de 1834 com a dansa de xiquetes i xiquets, és una dansa d'iniciació molt present en molts pobles encara que ja compta amb un bagatge històric rellevant.
 

Les Llauradores

Les llauradores, o Bolero, és el ball més modern de la processó ja que apareix per primera vegada en 1906. És l'única dansa que no va acompanyada per la música de la dolçaina i del tabalet sinó per la secció d'instruments de vent de la banda.
www.llauradores.com
 

Els Tornejants

Els Tornejants són, al costat de la Muixeranga, la dansa més emblemàtica de la Mare de Déu de la Salut. Este ball singular d'orígens guerrers, replet de continguts místics, posa en evidència les destreses i habilitats d'un grup de cavallers vestits amb pulcres vestits que juguen amb la gravetat amb les tosques percussions d'un tambor com a únic acompanyament. Es tracta de l'únic ball dins de la processó, darrere de la Creu Major i davant del guió de la Mare de Déu.

 

EXPEDIENT DE PATRIMONI CULTURAL IMMATERIAL DE LA HUMANITAT-UNESCO

PROGRAMA OFICIAL DE LA FESTA DE LA MARE DE DÉU DE LA SALUT

 

VÍDEO DE LA FESTA DE LA MARE DE DÉU DE LA SALUT

 

LINK. ALLOTJAMENTS EN ALGEMESÍ I LA RIBERA

 

PDF. GUANYADOR DEL CONCURS DE FOTOGRAFIA FESTES MARE DE DÉU DE LA SALUT 2013

 

Amb la col·laboració de

  • Cartell Mare de Déu 2009
    Cartell Mare de Déu 2009
  • Cartell Mare de Déu 2010
    Cartell Mare de Déu 2010
  • Cartell Mare de Déu 2011
    Cartell Mare de Déu 2011
  • Cartell Mare de Déu 2012
    Cartell Mare de Déu 2012
  • Imagen
    Carxofa
  • Imagen
    Llauradores
  • Imagen
    Muixeranga
  • Imagen
    Pastorets i Pastoretes
  • Imagen
    Tornejants
  • Imagen
    Volants
  • Imagen
    Nova Muixeranga
  • Imagen
    Entrada Mare de Déu de la Salut
  • Imagen
    Arquets
  • Cartell Mare de Déu 2013
    Cartell Mare de Déu 2013