Festes patronals

-Sant Sebastià de Vila. 20 de gener. Festa de la independència d’Algemesí, que havia accedit a ser Universat el 15 de desembre de 1574 i tenia el govern i l’administració separades d’Alzira. El Privilegi Reial arribà a València on l’Audiència donava el placet el 14 de gener i el 20 de gener de 1575. Per tant, el Consell de la nova Universitat prenia possessió el mateix dia de la celebració del sant.

Hui en dia és una festa molt institucionalitzada. En la pràctica, és una festa de l’Ajuntament, amb processó cívica, homenatge a Bernat Guinovart i Doménec Gamieta, forjadors de la consecució dels títols de Universitat i Vila, i posteriorment, entrega dels Guardons d’Honor de la Ciutat d’Algemesí.

-Fira de Sant Onofre. 12 de juny. Conta la tradició que sant Onofre es va aparéixer el mateix dia i a la mateixa hora a l’oest, al nord i al sud de València; és a dir, a Museros, a Quart de Poblet i a  Algemesí. Ací, en concret, on hui està l’ermita, al costat del Cementeri Vell. Tenim  notícies de Museros, datades en la segona mitat del segle XV; per tant, així degué passar a Algemesí.

En 1643 el Consell de la Vila, davant de les cartes emeses pel papa Urbà VIII, que manaven fixar les festes de guardar en cada poble, ciutat i vila, va nomenar sant Onofre patró d’Algemesí.

Al voltant de la celebració, començaria un porrat, que va augmentar a fireta i, a finals del segle XIX o principis del XX, passà a ser la fira més important del poble. Ha conegut diverses ubicacions; hui la fira s’alça al parc de Salvador Castell, on predominen les atraccions i els barracons regals i fantasia, d’entreteniment i distracció. Al seu voltant diverses entitats i associacions organitzen un programa complet d’activitats lúdiques, esportives, gastronòmiques i recreatives, patrocinades per l’Ajuntament, on encara se serveix al poble aigua-llimó la nit de la inauguració.

-Festa del Crist de l’Agonia. 4 d’agost. És el patró més modern d’Algemesí. El Divendres Sant de 1830 es produí una imponent tronada. El poble s'aclamà al Crist perquè amainara, i així passà. Uns anys després, l’Ajuntament, a precs de fidels i veïnat, l’acceptà com a patró i protector.

Els festers ixents del barri, que s’han encarregat durant eixe any de la festa de la Mare de Déu, la organitzen. Destaca la novena feta en l’ermita del Crist.

-Festa singular: la Setmana Santa. Festa de data variable, que puja i baixa com la Pasqua. Segurament començaria a Algemesí al temps de la conquista jaumina amb la primera parròquia. Del segle XVI tenim dades del Consell Municipal que pagava certs “arreglos” o el predicador de la quaresma.

Hui va recreixent, amb daltabaixos, i les huit confraries organitzen una Setmana Santa solemne i digna, on destaca el pregó, el viacrucis des de l’ermita del Crist, seguit del sermó de les Set Paraules, i la processó del Sant Soterrar amb la Vera Creu, i un final molt emotiu a la Plaça Major.

-Festes de barri: el concepte urbanístic de barri encara es manté, no així el social, de manera que sols es conserven les festes de barris molt caracteritzades o en què l’estructura urbana singularitzada produeix eixa força aglutinant.

Com a festes de barri queden les del barri del Carmen, que ho celebra amb una processó a la Verge del Carme, actuacions recreatives i un castell de focs d’artifici. El barri del Pilar ho celebra el 12 d’octubre amb actuacions paregudes, i el barri del Raval ho celebra l’1 de maig, que és la festa de sant Josep Treballador, amb característiques semblants.

-Festes de carrer: en les èpoques d’estabilitat política, la cohesió social i l’aglutinació ciutadana tenen el seu espai en la proximitat del carrer mateix. D’ací, la proliferació d’estes festes que coincideixen amb la data de la celebració del sant del carrer o a l’estiu, que és quan l’oratge convida a sopar al carrer. Són festes on predominen les activitats casolanes i els àpats: dinars de paella o sopars a la porta del carrer. Als carrers tradicionals s’han afegit els carrers on eixa cohesió social és la força emergent. Per citar-ne alguns, indicarem les dels carrers de Baldoví, 2 de Maig, Cervantes, Lluís Vives, sant Joan Baptista, sant Isidre, etc.